Aplicacions amb la base de dades Access |
|
||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||
Pràctica |
![]() |
Exercicis
|
||||||||||||||
En aquesta pràctica s'explicaran els conceptes de camp clau d'una taula i es practicarà la seva creació en totes les taules. També es tractarà de la vinculació i la importació de dades externes. Això ho necessiteu saber per poder crear una base de dades a la qual se li puguin demanar dades amb consistència. |
||||||||||||||||||||||||||||
Desenvolupament de la pràctica | ||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
Els punts que es pretenen desenvolupar durant la primera pràctica d'aquest tercer mòdul són: |
|||||||||||||||||||||||||||
Passos previs | ||||||||||||||||||||||||||||
Abans de pensar que cal fer indexacions de camps, abans d'explicar què és un camp clau i què és una relació entre camps de diferents taules, caldria parlar d'uns aspectes pràctics interessants. Quan teniu una taula en estat inicial de disseny, i hi aneu introduint algunes dades per fer proves sobre la correcció del disseny, us trobeu amb casos com el de l'exemple següent d'una hipotètica taula de llibres: Si us hi fixeu, podeu apreciar que en els camps del Nom i Cognoms de l'autor, en el camp de l'Editorial i també en el del Tema hi ha dades repetides. Això us crearà problemes diversos com els que s'han explicat en el mòdul anterior. La millor solució per evitar aquestes repeticions de dades és partir aquesta taula grossa en unes de més petites i deprés relacionar-les totes elles. Així, la taula anterior quedaria substituïda per aquesta situació:
El nou contingut de la taula llibres, enlloc de tenir tants noms llargs, ara tindrà molts codis, que ocupen menys espai en la base de dades. Aquesta imatge representa com queda ara la taula llibres: Totes les dades de l'autor, es troben escrites en la taula d'autors. Així, per exemple, sabeu que l'autor núm. 34 té les següents dades addicionals que en l'anterior taula de llibres no caldrà incloure: Així treballa una base de dades relacional. |
||||||||||||||||||||||||||||
Indexació dels camps d'una taula | ||||||||||||||||||||||||||||
En el mòdul 2, es parlava de les propietats dels camps, i una d'elles era la de l'indexat. Si voleu repassar el concepte: veure-ho. Si voleu que en una taula hi hagi algun camp que mai es pugui repetir en una de les seves dades, podeu convertir-lo en indexat sí, sense duplicats. Exemples d'aquest tipus de camps, podrien ser: un DNI en una taula de persones, un codi d'alumne en una taula d'alumnes, un codi de llibre en una taula de llibres, i qualsevol camp tipus comptador. Això és un aspecte que us interessarà, perquè quan voleu diferenciar les dades d'una persona de totes les altres, sempre caldrà tenir un concepte que sigui realment únic i irrepetible: d'aquesta forma la base de dades tindrà una integritat. En definitiva, caldria dir que la forma de no repetir els registres és identificar-los per un camp irrepetible, el qual sempre tindrà un indexat sense admetre duplicats: en el moment que vosaltres doneu d'alta un nou registre, si per equivocació voleu donar-li el mateix codi que un que ja existeix prèviament, l'Access us avisarà que hi ha repetició i us impedirà donar d'alta el registre que infringeixi aquesta premissa. Quan establiu un camp del tipus autonumèric o comptador, automàticament es crea amb un indexat del tipus sense duplicats. |
||||||||||||||||||||||||||||
El camp clau, què és i per a què serveix | ||||||||||||||||||||||||||||
|
En la gran majoria de les taules que creeu amb l'Access us interessarà tenir un camp que no es repeteixi mai, per evitar errades. Així, si teniu un mateix alumne donat d'alta dues vegades, si teniu un mateix llibre, un mateix autor, etc., això no us portarà més que a cometre errades de tot tipus. En aquest punt cal fer dues precisions: 1. No és obligatori tenir el camp clau en una taula, perquè hi ha vegades que no l'utilitzeu per res. 2. També cal aclarir que, en alguns casos, el camp clau pot ser de més d'un camp alhora. Serien irrepetibles les combinacions de tots dos, però per separat es podrien repetir. Un ús força comú d'això es fa a les taules que es creen per desfer una relació n a n; normalment es fan dos camps que són clau tots dos alhora. El botó que us permet accedir-hi és aquest: Per tant, el camp clau d'una taula és aquell que en cap cas podeu repetir i que també us impedirà duplicar els registres. Per tant, la utilitat d'aquests camps clau és:
Aquesta animació mostra com es fa per crear el camp clau a la taula Llibres. Veure-la Segons el que es diu en aquesta animació, podeu pensar quins seran els camps clau de cadascuna de les taules de la vostra base de dades de la Biblioteca. Nota: podria donar-se el cas de necessitar tenir més d'un camp clau en una sola taula. Penseu en casos com el codi de llibre, un codi de client i la data de préstec: es tractaria d'evitar que un sol llibre es prestés a un mateix alumne dos cops en un mateix dia (la qual cosa, ens indicaria que hi ha una errada). La orma d'evitar-ho és crear un camp clau triple: Codi client/Codi de llibre/Data. A la part pràctica del final d'aquesta pàgina es donen les solucions. Si en aquest punt ho intenteu, al final trobareu la solució. |
|||||||||||||||||||||||||||
Concepte de relació entre taules | ||||||||||||||||||||||||||||
El tema de les relacions es tracta en profunditat en les posteriors pràctiques d'aquest mateix mòdul 3. Aquí només fem una introducció conceptual, perquè és un concepte íntimament relacionat amb el punt anterior dels camps clau. Com a gestors de bases de dades hi ha dos grans grups, els anomenats gestors de bases de dades planes, com el Filemaker, i altres on una gran taula és la base de dades; i els gestors de bases de dades relacionals on hi ha moltes taules relacionades entre elles, com el mateix Access. Per tant, es pot dir que l'Access és un programa gestor de bases de dades relacionals. Sota aquesta definició de punt de partida, he de pensar que les dades s'estructuren en taules i el conjunt de totes les taules formen la base de dades. Així, en el nostre exemple d'una biblioteca, cadascuna de les taules representa una part del total (els autors, les editorials, els llibres, els autors, etc.), i entre totes elles formen la base de dades. Perquè això funcioni com un conjunt, cal que hi hagi unes relacions entre les diferents taules que integren el conjunt estructurat. Per poder establir les relacions cal tenir uns camps compartits en dues taules i, a partir d'aquí, podreu fer-les. Aquest és un dels aspectes més importants del programa i un dels aspectes que costen més d'entendre, per tant, presteu molta atenció als dos pròxims capítols. |
||||||||||||||||||||||||||||
Pràctica: creació dels camps clau | ||||||||||||||||||||||||||||
Pràctica: la llista dels camps que cal crear com a clau dins del fitxer Biblioteca de cadascuna de les taules seria aquesta:
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
En la pràctica 2 d'aquest mòdul es parla de les relacions, un dels aspectes més importants de tot el curs. Heu de prestar-hi especial atenció perquè amb aquest tema s'acaba la primera gran part del curs, que és la de la creació de l'estructura, i podreu començar amb la fase de millora.
|
|||||||||||||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||||||||||||||